Refllexió personal de la nostra asssistència al MWC
A l’entrada del Mobile Worls Congres Barcelona tot es respira distància…Distància poc entesa per voler fer arribar la tecnologia a tothom, o segons el discurs de Mark Zuckerberg, poder dsiposar a tothom d’una connexió a internet… I després un esdeveniment on la primera limitació és l’accés…Accés disponoble per uns pocs i en canvi, l’afluència és massiva i converteix la ciutat en un formiguer
Una vegada dins, les barreres son encara més grans, ja que els grans ofereixen els seus productes i les fàbriques més industrials expliquen l’excel.lència dels seus nous chips
El concepte MWC, si que intenta una connexió entre els assistents, i poc explotat durant el congrés. Unes opcions de Networking que es converteixen en globals en un mateix punt.Una empresa colombiana, Brandca, em contacta en el seu exercici de Networking que pretent el congrés , mentres un director de Kapersky, empresa russa, se’m presenta a la cua d’Android…Realment la distància que dona la sensació el congrés, són les persones, les primeres que requereixen trencar-la. Encara no sabem ser globals.I això ha de ser el futur. Quantes edicions han de veure més perquè no només parlem de l’internet o com més gran és la teva pantalla… I enfocar en augmentar valor a tots els assistents , a tots els que no van poder assistir, als coneguts i als que ens falten per conèixer. Això seria l’èxit del congrés
Caminant entre els halls…De nou tornem a veure a tothom enganxat a la seva pantalla…sentats a les zones ajardinades caminant entre els passadissos o recorrent els cents de stands…i ¿que veuen?…¿que aporten al congés?,¿ que s’emporten a casa?…Distància. El concepte que encara no soluciona el MWC
Em quedo amb la frase de la ponència de Wego i li crec un factor de relació amb la distància que s’ha de trencar:
“El valor d’un segon”
